Resultats de la cerca frase exacta: 55

Diccionari català-castellà
31. capçalera
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [del llit] cabecera. 2 [d'un escrit] encabezamiento m. 3 [imprès al paper] membrete m. 4 [d'un diari] cabezera. 5 gràf [adornament] cabecera. 6 arquit [d'una església] cabecera. 7 bot [corona de rei] saxífraga, saxafrax, saxifragia, corona de rey. 8 geog [d'una conca, una glacera, etc [...]
32. erigir
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un monument, una construcció] erigir, levantar. Erigir un mausoleu, erigir un mausoleo. 2 fig erigir, instituir, fundar. 3 fig [elevar a una condició superior] erigir. L'erigiren en rei, lo erigieron rey (o en rey). v pron 4 erigirse. S'erigí en àrbitre del conflicte, se erigió árbitro (o [...]
33. infant
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [nen] niño -ña m f, criatura f, infante p fr. 2 [fill de rei] infante. 3 mil [soldat de peu] infante, peón. 4 ésser un infant ser un niño (o un crío, o una criatura). 5 infant de mamella (o de pit) niño de pecho (o de teta, o de leche). 6 infant expòsit hijo de la cuna. 7 infant Jesús niño [...]
34. ensenyorir
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer senyor] hacer señor (o dueño). El rei l'ensenyorí d'aquelles terres, el rey le hizo dueño de aquellas tierras. v pron 2 enseñorearse.  [...]
35. abdicar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [renunciar] abdicar. Abdicà els seus privilegis, abdicó sus privilegios. El rei abdicà la corona en la seva filla, el rey abdicó la corona en su hija. 2 abs [un monarca] abdicar. El rei abdicà, el rey abdicó. 3 [abandonar] abdicar. Abdicar les creences, les opinions, abdicar las creencias [...]
36. capella
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [d'una casa, d'un castell, d'una església, etc] capilla. 2 [clergues] capilla. Formà part de la capella del rei, formó parte de la capilla del rey. 3 [concavitat en un mur] capilla, hornacina. 4 [per als condemnats] capilla. 5 mús capilla. 6 fig [grup a part] capillita, capilla. 7 capella [...]
37. residir
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [estar-se] residir. El rei resideix a la capital, el rey reside en la capital. 2 fig [drets, facultats] residir. En ell resideix la suprema autoritat, en él reside la suprema autoridad.  [...]
38. corona
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [ornament] corona. 2 [de rei, de sant] corona. 3 [recompensa] corona. 4 [monarquia] corona. 5 [moneda] corona. 6 [aurèola d'un astre] corona. 7 [coronell] corona, coronilla. 8 [allò que envolta una cosa] corona. El cim era envoltat per una corona de núvols, la cima estaba rodeada por una [...]
39. carall
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m vulg 1 [membre viril] carajo, polla f, pito, cipote. 2 carall! ¡carajo!3 carall de...! ¡coño con...!, ¡caramba con...!, ¡caray con...!, ¡vaya con...! Carall de xicot!, ¡coño con este chico!4 carall de rei ict [Labrus bimaculatus] gallito de rey. 5 què carall! ¡qué carajo!  [...]
40. en 3
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
art m pers [f = na] 1 [n' davant vocal, la forma apostrofada és avui en desús] [no se traduce]. En Pere i en Joan, Pedro y Juan. 2 [en majúscula] [títol de cortesia] don. El rei En Jaume, el rey don Jaime. En Rafel, don Rafael. 3 [en una carta] don, señor don.  [...]
Pàgines  4 / 6 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>